2) Es pou de sa Perdiu Blanca
A Algendar, devora el camí, es troba el pou de sa Perdiu Blanca, abundós d’aigua i poc fondo. Un jove caçador de ses Ferreries festejava per aquells entorns i tant de dia com de nit li sortia una perdiu blanca del pou que, voletejant, desapareixia cap a Algendar. Un dia el jove disparà a la perdiu amb l’escopeta però l’au seguí voletejant com si res. Ho provà moltes vegades i l’escopeta sempre li feu figa. Un amic li aconsellà que carregàs l’arma amb un ralet de plata; quan aparegué la perdiu, el jove disparà i li rompé l’ala dreta. En arribar al lloc li digueren que en aquell mateix moment la seva al•lota havia caigut i s’havia romput un braç, l’endret.
*******
El pou de sa Perdiu Blanca està format per una caseta que cobreix el pou i un petit aqüeducte. El conjunt, construït al segle XIX, es troba a l'esquerra del camí venint de Ferreries.
En trobar-se en una zona humida, hi creix vegetació pròpia d’ambients frescos, com la pruenga.
*******
- Silenci! Al barranc s’escolten molts sorolls de la natura. Quins podeu distingir?
- Tant com caminau, cercau una ploma i guardau-la al tríptic; sabeu a quina au pertany?
- De les dues llegendes que heu llegit, el primer caçador tenia por i el segon s’enfrontà a la perdiu tot i les conseqüències. Apuntau quin personatge us ha agradat més de les dues primeres llegendes i cercau una pedreta que pugui servir com a bala per a l’escopeta.
3) Es Pas d'en Revull
Un des llocs més delitosos des Barranc d’Algendar és es Pas d’en Revull.
A l’esquerra, davallant, té sa timba o penyal tallat a plom, anomenat sa Penya Fosca, i a la dreta una gran roca rodonenca, més grossa que una casa.
Diuen que antigament pels rodols d’Algendar campava un moro bandetjat, robant allà on podia i per poc que es descuidassin. Moltes vegades l’havien encalçat, però es moro arribant a cert indret es perdia de vista, com si es fongués. Només sabien que era moro i que tenia es cabells entortolligats: per açò li deien en Revull.
Però una vegada no li valgué sa llestesa i li afinaren s'amagatall: el tenia en es mal lloc de sa Penya Fosca, atapit de bosc espès, cobert d'heurers.
Per desencauar-lo, pigaren foc a s'espessura. I amb es temps hi feren passar es camí des Barranc, per dins aquell rocam, i per açò a tal indret se li donà es nom de Pas d'en Revull.
*******
El pas d’en Revull es troba en un canaló que passa entre dues roques, conegut amb el nom de sa Penya Fosca. En un tram concret, a mà esquerra, trobam un passadís molt estret i que fa baixada. És per on el bandoler s’amagava quan el volien agafar.
*******
- Mirant el plafó informatiu sobre la flora que trobareu al Pas, recolliu tres fulles i anotau els noms científics i comuns al tríptic.
- Acompanyats d’un adult, recreau el camí que feia en Revull! Cercau el començament i el final del seu amagatall. Calculau quin és el recorregut més curt, el de l’amagatall d’en Revull o el que va per fora.
- Per què li deien Revull al moro que s’amagava aquí? Què podeu utilitzar per aconseguir una cabellera o una aparença semblants a la seva? Feu-vos una foto amb la disfressa com si fóssiu el bandoler i pengeu-la a Instagram amb el hastag #revull.
4) Sa Nuvia d'Algendar
Algendar festejava ses noces de s’Hereu.
Algendar, sempre tan rumbós, aquell dia feu anar s’olla gran dins sa petita: no sols pes bon nom d’Algendar i de l’Hereu, sinó perquè sa Nuvia era sa jove més garrida de Menorca.
Seria rall de sa gent, però es contava que s’enamorà perdudament d’ella un jove moro, captiu a Menorca, de família noble, que al venir-li es rescat, tornà a sa seva terra, deixant aquí sens rescatar el seu cor.
Eren a mitjan dinar i entrà dins sa sala de sa festa una vella mendicanta, que tenia fama de bruixa i d’anar sempre despentinada, amb sa coa feta un ribó i fent-se garrossa de sa filosa, rodà sa taula des convit cantant:
Sa Nuvia d'Algendar
avui és en terra - demà serà en mar;
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.
Tots aplaudiren: s' Hereu nuví li oferí un cadaf de vi.
- Beveu, voltros, beveu, ara que hi sou- digué sa bruixa, mentre se n'anava cantant:
Sa Nuvia d'Algendar
avui és en terra - demà serà en mar;
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.
Damunt els motis de beure, que a noces mai curtetgen, s'hi ajuntà es pas de sa bruixa: es convidats bevien, i com més bevien, més bulla... i més set.
Ja la major part d'ells estaven més per jeure que per beure quan, de cop i volta, es trobaren batuts i trepitjats per un falcat de moros que, obedients a son jove patró, se'n dugueren sa Nuvia, sens mostrar ella que li sabés greu. La portaren a sa nau, on l'endemà, menjà sardines...;
i trobant-se prop de la costa de Barberia, enmig d'un temporal desfet, feren naufragi i es perderen tots.
Tots, i sa Nuvia també.
Perquè, salvada per un pescador moro, començà son captiveri, deu voltes pitjor que una bona mort.
Passaren anys i anys, i un dia sa Nuvia tingué art i manya de fugir des captiveri i des moros. I sa nau que la tornava feu naufagi volent-se refugiar a Cala Galdana.
Sa Nuvia se salvà i, fent-se terra endins, arribà a un casa de pagès demanant socors. I va saber que aquell casal era Algendar.
Se li trebucà es seny, i d'aleshores en avant no feu més que anar de lloc en lloc, despellissada i amb ribonot, com una bruixa, fent garrossa de sa filosa i cantant sa seva escomesa de demanar almoina:
Sa Nuvia d'Algendar
avui és en terra - demà serà en mar;
avui menja capons i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora de la mar.
*******
La sínia és una construcció tradicional de pedra i ferro vinculada a l’aprofitament i distribució de l’aigua. Va aparèixer a finals del segle XIX quan es va generalitzar l’ús d’aquest metall per construir béns etnològics destinats al regadiu.
A l’esquerra de les cases des Canaló en veureu una, demanau com ho devien fer per moure la roda de ferro.
Els barranquers eren els habitants del barranc. Vivien a les cases del voltant, algunes construïdes dins la roca, i hi conreaven la terra.
*******
- La bruixa empra la filosa com si fos un garrot. Cercau-ne algun mentre canteu la cançó de sa nuvia d’Algendar. Pensau també un ball que hi pugui anar bé i quan arribeu al final del recorregut, a ballar! Feu-ne un petit vídeo i penjau-lo a Instagram amb els hastags #nuvia #algendar
- La coa de cavall és una planta endèmica del barranc, té una tija llarga i verda amb uns filaments negres. Trobau-la i dibuixau-la al tríptic.
- Veieu cap arbre fruiter? Feu-ne un dibuix, apuntau-ne el nom i cercau-ne més informació als cartells i a la graella.
REPTE ACONSEGUIT!
- Si seguiu un tros més de camí, passat el pont a mà esquerra, arribareu a l’esplanada on els barranquers i gent vinguda de Ferreries, hi celebraven el darrer dia de Carnaval, cantant cançons populars i ballant ball fandango. Tothom a dansar amb la cançó de la nuvia d’Algendar!